La vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital Nadia Calviño anunciava fa dues setmanes que el Tresor Públic reduirà en 5.000 milions d’euros el volum d’emissió neta prevista per a aquest any. Cancel·larà l’última emissió fixada per a la setmana que ve, de manera que s’emetran 70.000 milions nets -en brut serien una mica més de 232.500 milions-. A Espanya quedaran en circulació al voltant d’1,3 bilions d’euros en deute públic, i cal tenir en compte que un 12,5% d’aquest finançament venç el proper any, al voltant de 160.000 milions d’euros (uns 60.000 milions serien lletres a curt termini).
L’augment dels costos de finançament ha estat la gran preocupació aquest any en què els bancs centrals han tornat a apujar els tipus per frenar la inflació. El deute col·locat durant el 2022 s’ha anat encarint com s’esperava, de manera que a tancament de novembre el cost mitjà de les noves emissions s’ha situat prop del 2,7%, el més gran des del 2012, en plena crisi de deute de la perifèria europea. La xifra va ser negativa durant pràcticament tot el 2021, en mínims històrics.
En els primers mesos de l’any, però, el cost mitjà de tot el deute en circulació (no només el de les noves emissions) seguia reduint-se, tal com ho feia els últims anys. Tot i que els mercats de renda fixa van reaccionar a l’augment de tipus del Banc Central Europeu (BCE) fins i tot abans que es produís, els interessos mitjans que paga Espanya baixaven a mesura que vencien els bons que s’havien emès els anys més complicats de la crisi de deute europeu, el 2012.
Això ha començat a canviar: a l’octubre el tipus mitjà del deute en circulació es va situar a l’1,68%, ja lleugerament per sobre de l’1,64% al tancament del 2021. I la dada del novembre puja a l’1,706%. Amb tot, encara està per sota de l’1,86% del 2020 i del 2,20% de tancament del 2019. El Tresor havia fet els deures els últims anys per finançar-se barat ia llarg termini. La vida mitjana del deute es manté a l’entorn dels 8 anys que es van aconseguir el 2021.
Amb un bo espanyol a l’entorn del 2,8% al mercat secundari en aquest moment, cal preguntar-se si el finançament continuarà encarint-se i què suposarà per al Tresor afrontar els propers venciments. Hi ha diversos factors que permeten ser optimistes amb la possibilitat que el bo espanyol eviti una onada de vendes que en disparin la rendibilitat.
El primer és el BCE. La institució ja ha deixat clar moltes vegades que no vol permetre que les primes de risc perifèriques s’incrementin excessivament. Gràcies a les reinversions dels venciments dels bons que es van comprar amb el Programa d’Emergència per Pandèmia (PEPP), s’està aconseguint evitar que hi hagi repunts excessius de les primes de risc a països com Itàlia o Espanya. El BCE, fins ara, està utilitzant aquests venciments de manera flexible per vendre deute alemany i de països del nucli europeu, alhora que es manté com un comprador net de bons italians i espanyols. I si alguna cosa fallés, i les reinversions del PEPP no fossin suficients, l’organisme ha anunciat el nou programa TPI (Instrument de Protecció de la Transmissió), del qual podria recórrer si ho veu necessari per mantenir els mercats estables.
El BCE, però, no és l’únic factor que pot contribuir a evitar que els venciments de deute del 2023 acabin fent efecte en el bo espanyol. Samy Chaar, economista en cap del banc suís Julius Baer, destaca en una entrevista concedida a elEconomista.es com “la situació d’Espanya i Itàlia és ara dramàticament diferent de la que hi havia el 2011. Aleshores a Espanya hi havia un dèficit per compte corrent massiu, amb l’Estat i el sector privat en dèficit el 2011, mentre que avui dia hi ha un superàvit”, destaca, recordant un dèficit del 10,2% el 2011 per al nostre país, davant del 0,8% de superàvit que espera mantingui Espanya actualment.
Això hauria de protegir el bo espanyol. “Quan hi ha un excés d’estalvi privat, aquests diners acaben entrant als bancs. Aquests, i els grans fons de pensions, han de comprar bons, no hi ha cap altra opció. Per això no estic preocupat pel bo espanyol, malgrat els venciments de l’any vinent. És cert que és una gran quantitat de deute, és així a Europa en general, però no és deute particularment cara en aquest moment. Amb el matalàs d’estalvi privat que hi ha, hi haurà demanda. No crec que vagi a ser un problema”, conclou.