Al voltant del 20% de les empreses que es constitueixen a Espanya no aguanten obertes ni tan sols un any, mentre que, d’aquelles que aconsegueixen sobreviure a la difícil “infància” empresarial, només un 45% aconsegueixen seguir funcionant als cinc anys del seu naixement.
Aquesta realitat, recollida a l’Estadística de Demografia Empresarial que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar aquesta setmana, situa Espanya com el sisè país de la Unió Europea amb menys taxa de supervivència de les seves empreses, només darrere de Lituània, Dinamarca , Letònia, Estònia, Malta i Portugal, i per sota de la mitjana del continent, segons les dades d’Eurostat.
En concret, al nostre país, de cada 100 empreses que es van crear l’any 2015, només en quedaven actives 45 l’any 2020 i, després del primer any d’activitat, el 2016, ja n’havien hagut de tancar 23, recull l’INE.
Per sectors, les companyies d’assegurances, reassegurances i fons de pensions són les que tenen més taxa de supervivència (el 82,6% segueix operativa als cinc anys de néixer); seguides de les empreses de subministrament d’energia elèctrica, gas i aire condicionat (80%) i de les que pertanyen a la indústria del tabac (75%).
Presenten també bona esperança de vida les empreses que ofereixen serveis financers, assistència en establiments residencials, les dedicades a les activitats jurídiques i de comptabilitat (una de les tipologies en què més floreixen companyies anualment) i les que s’ocupen d’extracció de minerals metàl·lics o fabricació de productes farmacèutics.
Per contra, entre les companyies que presenten més mortalitat hi ha les de la indústria del cuir i calçat (només un 28,8% roman operativa als cinc anys de la seva creació), les del transport marítim (29,8%), confecció de peces de vestir (33,2%) i activitats de creació, artístiques i espectacles (33,7%).
Pel que fa a la resistència, les companyies d’enginyeria civil són les que pateixen més mortalitat el primer any de funcionament (un 30,2% no passa dels primers dotze mesos), seguides de les dedicades a la creació artística. Tot i això, les d’assegurances, reassegurances i fons de pensions són de nou les més resistents, juntament amb les de la indústria de tabac i les de serveis financers.
Font: https://www.elmundo.es/