Nou conveni del sector de la construcció ha establert la obligació de constituir un pla de pensions de manera obligatòria per cada treballador.
La mesura afecta a totes les empreses del sector de la construcció que hauran de constituir un pla de pensions a VIDACAIXA per cada treballador, sigui quin sigui la mida de l’empresa o l’estada del treballador en l’empresa, el seu efecte és a partir del 1 de febrer de 2024.
Es calcula que el cost serà d’uns 20 euros per mes i treballador. Si tenim en compte que es realitzen unes 160 hores mensuals, traduït a cost horari, suposarà uns 12’5 cèntims hora. A aquest cost, caldrà afegir la denominada fiscalitat indirecta, és a dir, el cost que caldrà suportar per donar compliment a la normativa. Les coses no es fan soles i, lògicament, caldrà remunerar als professionals que s’ocupin de donar el degut compliment formal a aquesta nova exigència. Cal tenir en compte que es podrà gaudir d’una bonificació en l’impost de societats del 10% de l’aportació y que no estan subjectes a retenció per IRPF.
La idea no és dolenta. Fa més atractiu el sector i procura una aportació a un pla de pensions que el treballador podrà rescatar en cas de jubilació, defunció o incapacitat permanent, tenint a més, la possibilitat de realitzar pel seu compte aportacions voluntàries a aquest fons de pensions. Aquesta circumstància és molt positiva, més tenint en compte la incertesa en el pagament de les pensions de jubilació a la generació del baby boom que en els propers anys haurien de cobrar una jubilació. Un punt positiu que tanmateix no esborra les grans incerteses sobre el futur cobrament de les pensions en un sistema com l’actual que està totalment fallit.
El sector de la construcció ha estat pioner en aquest tema. Molt possiblement, en breu veurem com aquesta mesura s’estén també a altres sectors.
Aquesta aportació ha de ser RETROACTIVA. És a dir, també caldrà fer l’aportació individual per cada treballador a aquest pla de pensions pels exercicis 2022 i 2023.
Aquí em permeto fer una forta crítica a aquesta iniciativa. No és de justícia, no té sentit econòmic, a qui se li pot acudir !!! No podem canviar les normes de joc quan la partida ja s’ha jugat. Això ficarà en entredit la viabilitat de moltes empreses que hauran de fer un desemborsament important sense tenir la oportunitat de repercutir aquest sobre cost a les seves vendes. Ja és prou apressat implantar-ho d’un dia per un altre, només cal dir que s’ha de fer l’aportació de manera retroactiva per dos anys enrere !!!
En bona praxis econòmica, aquesta mesura, que és bona, s’ha d’anunciar com a mínim amb un any d’antelació. Això és el que faria qualsevol agent econòmic seriós. Amb un temps prudencial per davant, totes les empreses en son coneixedores amb temps i adeqüen els seus preus de venda a la seva estructura de costos. Així sí !!
La retroactivitat d’aquest nou requeriment és irresponsable i injust. Trenca amb tota lògica econòmica i fa que una bona iniciativa pugui complicar i molt, les finances de moltes empreses. Es temerari i totalment irresponsable, legislar contra la lògica i les necessitats del món dels negocis.